UN CONTINENTE OLVIDADO,
madera de la penumbra.
Tengo que restituirlo
a la luz que fue su cuna.
Ya no recuerdo cómo era,
de qué sustancia de luna.
No volví al reino perdido,
Y no podré volver nunca.
Me sumo en la mar. Rescato
ráfagas de criaturas,
ráfagas de son humano,
criaturas de la lluvia,
ráfagas resucitadas,
infantilmente nocturnas.
Ráfagas, ráfagas, ráfagas
talladas en sombra pura.
José Hierro, Cuaderno de Nueva York.
Aquest poema és l’origen d’una obra seriada que vaig realitzar al 2004 amb el mateix nom:
També em va inspirar per realitzar Me sumo en la mar, on es pot llegir el poema serigrafiat sobre el paper (imatge de dalt).
La informació completa sobre les dues obres pots trobar-la a l’apartat Pintura, dins d’Obra.
Tiens, je vais faire mon “comment” en français. Pour compenser un peu. Enfin, toi et moi, on sait que cet équilibre n’est plus possible.
J’aime tout ce que tu fais; ce n’est pas un secret. Je viens d’admirer ton site plein d’ombres et plein de lumière, de lire le super article de Ramon et de sourire en regardant la photo de toi (le bleu, le blanc et le rouge en désordre!).
Je te félicite et je t’embrasse.